Datos personales

Mi foto
Pensiero stupendo.

sobre el título del blog...

No eran tres pulseras de bisutería comunes. El ruido era agudo, felino, punzante. Se metía en lo más hondo de mis oídos, viajaba hasta mi pecho y allí explotaba, dejándome sin respiración. Cada vez que escuchaba el ruido de aquellas tres pulseras de bisutería chocando entre sí en la pálida y fina muñeca de aquella mujer, mi corazón daba un vuelco y me preparaba para lo peor. Podía estar lejos, muy lejos, que yo la reconocía por el simple tintineo de aquellos abalorios.

miércoles, 4 de julio de 2012

cOM L'AIGUA


Rellisquen com l'aigua entre els dits de les meves mans. 
No la puc retindre, a l'aigua. 
S'escorre entre els petits forats dels meus dits ara ben apretats, tot deixant la pell humida. 
Tot deixant la boca oberta amb ganes de beure. 
Sense beure. 
Sense vida. 
Sense res. 
Em recomforta saber que de la font encara seguirà caient aigua, 
la justa per poder beure-la
i treure'm la sed.

Archivo del blog

Seguidores